dilluns, 15 d’octubre del 2012

Ha mort en JOAN CATALÀ BALAÑA (Anarquista lleidatà) No t'oblidarem mai !!!

JOAN CATALÀ BALAÑA

Català és un dels millors exponents dels passadors que durant la II Guerra Mundial van ajudar desenes de persones a fugir del nazisme a través d'Andorra i de la resta del Pirineu. Començar a cercar en la seva
biografia descobreix una vida digna de ser portada al cinema.
 Nascut el 21 de febrer de 1913 a Llavorsí, a la Guerra Civil espanyola s'allistà a les files anarquistes (Columna Durruti – 26 Divisió) i va treballar com a guia i espia a l'Alt Urgell a les ordres de l'aragonès
Francisco Ponzán. El març de 1939, amb la victòria franquista, passà a França i fou tancat al camp de concentració de Vernet d'Arièja, d'on aconsegueix fugir i arribar a Andorra.
 Català començà a fer de contrabandista, però ben aviat es retrobà amb Ponzán, que havia entrat als serveis secrets aliats. El 1940 va ser sorprès a Cadis i tancat a la presó del Cisne de Madrid, d'on aconseguí
evadir-se i tornar a Andorra. A partir d'aleshores començà una intensa tasca per passar refugiats estrangers.
 Però, com a gran caminador de muntanya, Català preferia fer de correu. El 1941 fou novament detingut a l'estació de França de Barcelona quan acompanyava dos aviadors nord-americans, però durant el trasllat per al judici va fugir novament i, com si no, va tornar a Andorra. Això no el va deturar de continuar fent viatges a Barcelona portant documentació per a la CNT.
 L'enèsima evasió va arribar al desembre de 1942, després de ser capturat en reunir-se sense saber-ho amb un confident franquista. Al cap de pocs dies va ser detingut novament, però un error burocràtic li va permetre sortir de la presó de Lleida.
 Evasió a través d'Oceja i el Cadí. A instàncies del Consolat Britànic, va tornar a la tasca de passador per
facilitar la sortida de persones des de França, a través del municipi cerdà d'Oceja. L'hotel Jaume d'Alp era el lloc d'aturada abans d'emprendre la travessa de la serra del Cadí cap a Manresa, a través de camins de
muntanya i descansant en masies segures. En altres ocasions Català creuava la frontera per l'Alt Empordà.
 La Guerra Mundial s'apropava a la fi, però Català no renunciava a l'inconformisme que resumeix perfectament el títol de la seva autobiografia: L'etern descontent. Així, el 1944 fou detingut a Adrall i
el 1946 va ser condemnat a 12 anys de presó. No en va complir ni un: el març de 1947 va protagonitzar una nova fugida a Carabanchel i aquesta vegada es va refugiar a França, on fou novament detingut per
indocumentat,tot i que més tard els aliats el van alliberar.
 A causa de la seua situació irregular va malviure fins que al 1951, amb uns companys, atracà un furgó de correus i, en conseqüència, passà 15 anys a les presons franceses. Després es va instal.lar a Andorra i, finalment,a la Seu d'Urgell.
 El diumenge 11 d'abril 2010 en Joan Català Balaña va rebre un calid homenatge en reconeixement a la seva vida d'activisme anarquista.
Ahir 14 d'octubre de 2012 a l'edat de 99 anys ens va deixar, que la terra et sigui lleu company, no t'oblidarem!! Continuarem lluitant per la llibertat!!