de 2012 a TORNABOUS (Urgell) a la sala Salvador Seguí a les 18h.
LES OBLIDADES DELS OBLIDATS
EL PAPER DE LES DONES EN LA LLUITA CONTRA EL FEIXISME
EXILI, RESISTÈNCIA I DEPORTACIÓ
"El que jo vaig fer no és res, és només una part del que van fer milers de
dones de tot Espanya". Aquest és el testimoni de la Neus Català, quan ens
parla de les Oblidades dels oblidats, és a dir, del paper de moltíssimes
dones catalanes i espanyoles, que com ella i molts homes, antifeixistes,
jugaren per defensar la llibertat davant el cop d'estat del juliol del 36
contra la República Espanyola, i per combatre el feixisme que va imperar a
l'Europa durant bona part del segle XX. Una lluita que les conduiria a
moltes d'elles, com també als seus companys homes, a la duresa de la
guerra, a la clandestinitat, a patir anys de repressió a les mateixes
presons franquistes, a continuar la resistència antifeixista a França i a
d'altres països després d'un exili forçós. Fins i tot, a haver de passar
per l'horror de la deportació als camps d'extermini nazis, entre molts
altres llocs i formes de càstig, sofrint innumerables vexacions i en molts
casos els portaven a la mort.
La Neus Català reconeguda públicament amb la Creu de Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya 2005 i com a Catalana de l'any 2006 ens vol
transmetre amb la seva experiència, el paper que tingueren aquestes dones
en la lluita , especialment les que van participar a la Resistència
francesa i les deportades als camps nazis. La seva fita és homenatjar a
les seves companyes mortes, als maleïts camps de la mort i la de recuperar
i preservar la memòria històrica de totes aquestes dones combatents i
víctimes del feixisme.
Una història de vida, la de la Neus, pagesa del Priorat que pels seus
ideals comunistes, de llibertat i justícia social, la van portar a
defensar fermament la República militant al PSUC. Va treballar, sobretot,
com a infermera a la reraguarda durant la guerra civil espanyola, una
situació que la va obligar a fugir a l'exili francès com milers d'altres.
Aquests difícils moments, que visqué, la vinculen a la història del nostre
poble i a un dels seus personatges nadius més cèlebres, en Lluís Companys.
Fou ella mateixa qui curà, ferit d'una bala, un membre de la Guàrdia
presidencial del conegut President de la Generalitat Republicana,
assassinat pel feixisme. Aquest, en senyal d'agraïment, la convidà en el
seu últim àpat en aquells fatídics dies, abans de creuar la frontera cap a
l'exili al febrer del 39.
Un cop a França, participarà en la lluita a la Resistència francesa amb
l'organització d'un maquis fins a ser, finalment, delatada i detinguda per
la Gestapo i deportada als camps d'extermini nazis de Ravensbrück i
d'Holleischen, d'on sortí en vida, gràcies a la sort, a la capacitat de
resistència i organització. Però, sobretot, a la xarxa, cultura, amistat i
solidaritat entre les companyes. Alliberada i reincorporada a la vida
francesa, continuarà implicada en la lluita clandestina contra el règim
franquista. Portarà propaganda del partit comunista des de l'exterior i
militant a la Unión de Mujeres Antifascistas Españolas i a la Unió de
dones de Catalunya, organitzant activitats relacionades al foment de la
pau i en defensa de la infància i els drets humans.
Avui en dia, continua militant al Partit dels i les Comunistes de
Catalunya i és sòcia-fundadora de la Fundació Pere Ardiaca. Participa com
a representant espanyola del Comité Internacional de Ravensbrück en la
defensa, conservació i memòria d'aquest camp dissenyat especialment per a
dones. Juntament amb altres persones sensibilitzades amb el tema, la Neus
ha impulsat el naixement a nivell estatal de l'Associació l'Amical de
Ravensbrück, amb la que pretén traspassar el seu compromís i la seva
lluita a les noves generacions.
